La posició dels ecologistes

La tragèdia del riu Girona a Beniarbeig i d'altres pobles de la Marina Alta podria haver-se evitat.
Pot semblar fort, per alguns serà oportunisme, per uns altres un intent de fer desgast a no sé quin partit polític, però no, res d'això, amb tota la nostra voluntat i humilitat i sempre des del punt de vista de què una cosa així no torni a passar anem a analitzar i justificar el que diem al títol.
Ara els de la Confederació diuen que ha estat un fet excepcional, i ho ha estat, ja que de fet, ha estat l'episodi de pluges més fort que es registrava a la regió des del 19 de setembre de 2001. Les quantitats de precipitació recollides, algunes d'elles en només 12 hores, han estat espectaculars, superant-se els 400 litres/m². Aquesta gran quantitat d'aigua, es espectacular però no és rècord a la comarca de la Marina Alta. Recordem els records:Els dies 1 i 2 d'octubre de 1957 s'enregistraren 878 l/m 2 de precipitació acumulada a Xàbia, que es la precipitació més important enregistrada a tot l'Estat espanyol en 48 hores., i superior a les quantitats recollides a varies poblacions de València els primers dies de novembre de 1987. El temporal del 3 de novembre de 1987 es el que ostenta el valor més alt en 24 hores enregistrats fins aa a l'estat espanyol, amb 817 l/m 2 a Oliva -Safor- i 720 l/m2 a Gandia -capital de la Safor-. En aquest temporal es superaren los400 l/m2 en Dénia caiguda en tant poc temps. La forta pluja que no de rècord del passat 12 d'octubre, va fer que els rius, rambles i barrancs, baixessin plens d'aigua i que, com en altres ocasions, es sortissin de mare. Cal recordar la riuada del 30 de setembre de 1919 on la crescuda del Girona afectà especialment a Beniarbeig, on les aigües soscavaren els solament d'algunes cases a l'assolir el riu els 5 metres de alçada, i també causà importants danys al Verger i Els Poblets. D'altres inundacions importants del segle XX, a destacar foren les de novembre de 1941 i la del novembre de 1985. En aquesta última es va témer que la petita presa d'Isbert es pogués ensorrar, la qual cosa finalment no succeí. Ara nosaltres en centrarem en l'anàlisi de l riu Girona. Els principals factors que han causat els grans danys han estat al nostre entendre, l'ocupació per part de l'ésser humà de la llera natural dels cursos fluvials, la manca de neteja dels mateixos, i la falta d'infraestructures suficients que regulin el cabal del riu Girona. Sembla que ara que tot just fa 50 anys de la riuada de València no hem aprés res i la història es tornés a repetir. L'aigua va tornar a arrossegar de tot, com ara canyes, cotxes, animals i infraestructures. Diversos ponts no van suportar la força de l'aigua que impactava sobre els seus pilars i es van esfondrar. Algunes cases s'han ensorrat i d'altres van quedar cobertes per l'aigua i el fang. Podeu veure aquí els nostres videos on critiquem la manca d'inversió en infraestructura hidràulica.
Convé recordar que el nord d'Alacant on s'abasteix el riu Girona és una de les zones més humides i de major precipitació mitjana de tot el País Valencià. Allí, a la capçalera del riu Girona o d'Ebo com s'anomena a la part alta, es registra una mitjana de 810mm/any, amb màxims enregistrats de 1598 mm en un any, considerant només el periode 1975-1998.
El riu Girona s'abasteix de diversos barrancs, com el de l'infern on a l'any 1944 es va finalitzar de construir l'embassament d'Isbert. Aquest embassament fou considerat un sonat fracàs, donades les característiques geològiques del terreny l'agua embassada se'n anava per baix, s'escolava, ja que el terreny és càrstic i molt permeable, però les parets del barranc són molt abruptes i altes, idònies per fer una o varies presses. Però passats els anys, s'ha vist que aquest embassament té una funció molt útil, la de permetre la recarrega de l'aqüífer i regular el cabal en cas de riuades normals. Si no estigués construït molta aigua es perdria per escorrentia, ara al ser retinguda dóna temps per a que es vaig alimentant l'aqüífer d'Orba. La paret de la pressa és escalonada i té 21 metres d'alçada amb una capacitat inicial de 600.000m3. En l'actualitat l'embassament d'Isbert -veure fotos- es troba parcialment colmatat -restes de sediments ocupen el que hauria de ser aigua- i ara la làmina d'aigua només ocupa unes 8 hectàrees i la seua capacitat s'ha reduït enormement, només té una capacitat de 1814m3, per tant gran part de la seua capacitat de retenció s'ha perdut. Pensem que la solució a considerar seria la de fer més alta la paret de l'embassament d'Isbert i drenar el residu sòlid que acumula la qual cosa fa que ara resulti absolutament ineficaç davant riuades com la d'ara del 12 d'octubre de 2007.
A més d'intentar evitar o limitar els efectes de les fortes riuades com la del divendres, aquesta pressa pot aprofitar les característiques del subsol càrstic i fer de l'aqüífer d'Orba un embassament subterrani. Aquest embassament d'Isbert renovat i ampliat fàcilment podria multiplicar la seua capacitat original de 1944, de 600.000 m3, la qual cosa, podria ajudar a regular el cabal. A més caldria fer d'altres infraestructures. No és del tot una idea nostra, encara que inicialment si ha estat, però cercant per internet, ens hem endut la sorpresa que això ja està inventat i ja vé en part descrit als plans d'actuació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer dins de la conca del riu Girona, concretament a l'avanç del Pla Hidrològic de 1995, s'apuntava a la possibilitat d'efectuar un recreixement de la pressa d'Isbert amb la finalitat d'augmentar la seua capacitat i solventar el problema del dèficit de recursos que pateix la conca, així com una impermeabilització del got de la mateixa. La primera opció que es descriu és augmentar l'alçada de la pressa dels actuals 21 metres fins als 60 metres, amb la qual cosa, la capacitat de l'embassament d'Isbert es multiplicaria per deu, estimant-se que seria d'entre 6-8 Hm3 -aquí ho diu mira a la pàgina 14-. Per tant, pensem que ara si la gent s'assabenta que allò de les canys no fa res, potser fan pressió i fan que aquesta proposta es faci realitat. Tant parlar de fer un transvasament per portar l'aigua de l'Ebre de més de mil quilòmetres i no poden aprofitar l'aigua que tirem al mar al País Valencià? Ja ho deiem i ara ho repetim, ja n'hi ha prou de demagògia, infraestructures hidràuliques ja!. Pressa d'Isbert ja!
I a més hi ha diversos estudis de l'Institut Geològic Minero de l'Estat espanyol -IGME- i de la Diputació provincial d'Alacant signat per J.L. Armayor Cachero, J.M. Murillo Díaz, L. Rodríguez Hernández, on allí es fa la proposta de construir una sèrie de dics per aconseguir la recàrrega artificial dels excedents hídrics del riu Girona. Però allí la idea és més la de aprofitar l'aigua que la d'evitar les riuades.
L'augment de la demanda d'aigua per les noves urbanitzacions que es construixen, han provocat una situació insostenible, baixant la quantitat i qualitat de l'aigua disponible, per la qual cosa els barrancs que afluexien al riu Girona han estat llargament estudiats. L'aqüífer d'Orba està declarat oficialment com a sobreexplotat. A l'estudi de l'IGME diuen:
"A raíz de esta situación las autoridades competentes en la materia realizaron estudios y trabajos tendentesa subsanar esta problemática. Como ejemplos de las actuaciones destinadas a mejorar la gestión del acuífero se puede nombrar la resolución judicial que precintó los sondeos de abastecimiento a la población de Calpe (ITGE-DPA, 1997a), la construcción de una instalación de recarga artificial en el Barranco de Fontilles (DPA,1994), la realización de un modelo matemático para el acuífero de Orba destinado a simular diferentes planteamientos de gestión (ITGE-DPA, 1997b), así como distintos estudios de detalle que van desde aspectos hidrogeológicos (ITGE-DPA, 1997a), hasta otros más hidrológicos (ITGE-DPA,1998) referidos a la determinación del cálculo de excedentes asociados al río Girona."
I s'alerta de les riuades del Girona:"En la construcción de los dispositivos propuestos habrá que tomar las medidas necesarias para evitar los efectos negativos que pudieran producirse por causa de las avenidas que esporádicamente tienen lugar en este río."
Està prevista una inversió per tal de regular cabals al riu Girona amb el nom de rehabilitació de la pressa de Gisbert preveu una inversió d'uns cinc milions d'euros. No tenim constància que s'hagués efectuat aquesta inversió descrita al Tomo IV del Pla de la Conca del Xúquer. Al Tomo II la inversió també es proposava. A la capçalera alta i mitjana del riu Girona ja hi ha instal·lats 49 dics de retenció d'un parell de metres d'alçada, entre la pressa d'Isbert i l'assut de la Comunitat de Regants de Verger-Setla (Alicante) aconseguit-se un volum mitjà anual infiltrat de 2,27 hm3. 10 pous amb galeries en profunditat entre l'assut i la desembocadura del riu Girona, amb un volum mitjà anual de 4,81 hm3 de recàrrega estimat (ambdós per al període 1974-85), (Murillo et al, 1999).

Saber més de la recàrrega artificial del riu Girona.
http://notancerca.blogspot.com/2007/10/la-tragdia-del-riu-girona-podria-haver.html