Notas "PROVISIONALES" sobre la reunión con la CHX del dia 2 de julio

Resum reunió 2 de juliol 2008 (pendent de consensuar amb la CHX)
Plataforma Ciutadana Riu Girona – Confederació Hidrogràfica del Xúquer

Assistents:

Confederació Hidrogràfica del Xuquer
President de la CHJ: Juan José Moragues
Comissari d'Aigües: Manuel Alcalde
Cap de l'Àrea de Gestió Mediambiental: Tomás Nebot
Director Adjunt: Santiago Mellado
Cap Servei CHJ a Alacant i encarregat dels Plans Directors de la Marina Alta i Marina Baixa: José Antón
Cap Gabinet Presidència: Luis Peiró

PSPV El Verger
Esteban Aguilar Catalá, Maria Josep Tur Oliver, Joaquim Coll Moll

Plataforma Ciutadana Riu Girona
Maria Josep Ripoll Berenguer (Geógrafa, Vocal Comissió Tècnica i Ambiental), Miguel Angel Arbona Muñoz (Tresorer), David Simó Ribes (Secretari), Pere Cardona Vives (Vocal Comissió Tècnica i Ambiental)
------------------------

§ La Plataforma Ciutadana Riu Girona es presenta i planteja el seu punt de vista de la qüestió, acompanyada de documentació gràfica i escrita. La Plataforma recalca especialment el seu afany per col·laborar amb la Confederació i fugir d’enfrontaments.

§ La Plataforma explica els diferents punts problemàtics per els quals demana cooperació i acció per part de la Confederació, aquests són:

§ Desconfiança de la ciutadania cap a l’administració pública

§ Manca d’informació i hermetisme per part de l’administració

§ Actuacions en el riu sense informació i en contradicció amb molts debats tècnics mantinguts després de la catàstrofe (canyes, extraccions graves p.e.)

§ Manca i retard de les ajudes als afectats (no es tema de la Confederación Hidrográfica del Júcar)

§ Voluntat per trobar solucions i col·laborar amb l’administració per evitar i minimitzar els efectes d’una altra riuada (Pla Director)

§ La Plataforma sol·licita tot un llista d’informació sobre el riu Girona i les obres que en ell s’han realitzat.

§ La Confederació explica la situació des del seu punt de vista:

§ Explica que han estat treballant i treballen des del moment en que es va produir la
catàstrofe

§ Que han elaborat informes i documents tècnics on es recullen les actuacions d’emergència a realitzar en la conca del Girona (els quals ens lliuren)

§ La Comissaria d’Aigües de la Confederació va elaborar un pla d’emergència dés del mateix dia de les inundacións eixint a la llum pública en el mes de novembre de 2007

Explica que tot aquest procés de treball s’ha dut a terme amb la col·laboració dels ajuntaments afectats i dels tècnics dels mateixos ajuntaments; aquests han estat informats en tot moment de les diferents accions que s’han realitzat i que compten amb un exemplar dels diferents informes elaborats. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha elaborat un dossier amb totes les actuacions incloses i resums del mateix dossier han sigut entregats a tots els ajuntaments que ho han sol·licitat, inclús ajuntaments que no han tingut res a veure amb les inundacions, als mitjans de comunicació que van assistir a la convocatòria que va tindre lloc a Beniarbeig, i a tots els que van estar presents.

§ Algunes de les accions han estat la millora del desguàs del riu mitjançant el buidatge de sediments de les preses (en referencia a assuts i altres obstacles que s'han reblit de sediments, o bé a les zones d'acumulació natural).

§ Cooperació amb la Generalitat per al disseny de l’amplada necessària dels ponts (Pont de Beniarbeig).

§ En el moment actual la Confederació treballa en l’elaboració d’un Pla Director per a tota la Marina Alta, on s’inclou la conca del Riu Girona. El Pla fou autoritzat en abril de 2008. També está fent’se per a la Marina Baixa. Aquests Plans preveuen l’estudi de les mesures necessàries per a minimitzar el risc d’inundació; per a la seua elaboració cal la participació pública, fet per el qual la Plataforma demana ser inclosa com a un actor clau en els processos de participació ciutadana del Pla Director. L’elaboració i aprovació del Pla Director comporta un llarg termini, la Confederació preveu l’aprovació del Pla a partir del 2010 y, encara després hauria que informar-lo (Informe d’Impacte Ambiental). Podria estar finalment operatiu sobre l’any 2014.

La Confederació explica que el traçat i obertura dels ponts existents en els casc urbans dels municipis de la conca del Girona, així com els de fora dels cascs, no són de la seua competència, sinó de l’administració a la que pertany la carretera, carrer o camí. Assenyala que, dintre de la redacció del Pla Director, alguns dels seus càlculs aniran encaminads al càlcul de la capacitat hidràulica dels ponts, amb la qual cosa l’administració competent estaria obligada a rectificar el disseny dels ponts si aquesta capacitat hidràulica és inferior a la necessària. La Comissaria d'Aigües analitzarà la capacitat hidràulica de cada pont, l'autorització de la qual se sol·licita a la Confederació, i no s'autoritzarà cap que no tinga les condicions. A Beniarbeig es va autoritzar un abans de les inundacions i no va ser executat per la Conselleria en els terminis autoritzats.

§ La Confederació explica que les extraccions d’àrids que s’han dut a terme en el llit del riu Girona són per a eliminar un excedent de materials determinat pels tècnics amb l'objectiu de restituir la capacitat hidràulica del llit disminuida pel’s materials depositats. Aquests treballs de retirada de materials són realitzats per la Confederació a través d’una empresa contractada. La Plataforma fa menció a que aquestes extraccions no es donen en les zones amb més materials, i la Confederació respon que aquestes zones són delimitades d’acord amb criteris tècnics.

§ La Plataforma diu que havien vist treure sediments de zones amb poca acumulació. La CHX contesta que si aixó passava era perque l'empresa subcontractada no estava fent bé el seu treball, i que la CHX s'encarregaria d'enviar a un agent ambiental per a que revisara si les extraccions s'havien fet o no en lloc que tocaba. L'empresa subcontractada ha de treure els materials de les zones delimitades per la CHX i punt, sinó estaria actuant de forma inadecuada.

§ La Plataforma insisteix en que les graves extretes del riu Girona s’han emprat per a la regeneració de platges de manera desastrosa (Dénia, Xàbia...), mentre que no s’han utilitzat per a platges reconegudes com a regressives com és el cas de l’Almadraba (Els Poblets). La Confederació contesta que la seva actuació ha estat únicament cumplir la funció que la lley l’hi atribueix per a lo qual se l’hi ha dotat de un pressupost de despeses. En el cas que es planteja es tracta de recuperar la secció normal de desaigüe dels llits públics, amb el objectiu i necessitat d’alliberar de materials arrosegats y depositáts per la avinguda i que taponen els llits. És la Direcció General de Costes del Ministeri a través del cap de la Demarcació de Alacant qui assabentat de estes operacións sol·licità la cessió dels materials extrets del Girona i a més a més es qui té la responsabilitat sobre el seu ús posterior. Per altra banda, en el cas de que la Demarcació de Costes no s'hagués oferit per a la seva retirada, la CHX hagués dut aquestes graves directament a abocador. Per a aclarir de qué ordre de magnitud estem parlant tan sols se han extret i donat a Costes vora 4.000 m3 de árids que representen una part no significativa del moviment de materials que son la inmensa majoría i que no han estat objecte de retirada i que han servit per a regularitzar la pendent, els forats i les soltsides produides als marges.

§ Es conclou que la Confederació mantindrà, de forma periòdica, informada a la Plataforma per mitjà del correu electrònic, de noves entrevistes o de la forma que s'estime mes convenient. El Sr. D. Tomás Nebot, Cap de l'Àrea de Gestió Mediambiental, en aquelles cuestións técniques que la Plataforma plantege i que siguen de la seva competéncia se l’hi ha nomenat com a interlocutor válid per aclarirles).

Confederacio Hidrogràfica del Xuquer
Junta Directiva Plataforma Riu Girona