Carta del Riu Girona (esborrany)

CARTA DEL RIU GIRONA
Justificació de la Carta

El desenvolupament de la nostra societat en els últim dos segles ha propiciat un augment espectacular de la població a nivell mundial, així com una explotació sense precedents dels recursos naturals. Aquests processos han possibilitat el creixement econòmic, l’avanç en tecnologia i la millora del benestar i comoditat de la nostra societat, però també han suposat tot un seguit de problemes ambientals que han agreujat l’estat del medi. Aquesta degradació ambiental s’entén com a un canvi global protagonitzat per l’acció antròpica i caracteritzat per un ritme accelerat dels processos de transformació i que tenen un efecte a escala mundial.
Els principals efectes ambientals del desenvolupament humà han estat l’alteració d’ecosistemes, la reducció de la biodiversitat, i la modificació dels fluxos de matèria i energia. Transformacions que han impactat especialment sobre el territori i sobre l’atmosfera. En el primer cas, l’impacte està relacionat amb el canvi de soca-rel del paisatge i dels usos del sòl tradicionals; en el segon, en l’alteració dels intercanvis de gasos i energia, generant com a resultat el canvi climàtic que afecta tot el planeta.
Les conseqüències ambientals del canvi climàtic i de la transformació del territori tenen com a resultat la proliferació de fenòmens naturals extraordinaris capaços de desencadenar autèntiques catàstrofes naturals constituint un risc per a la població. El tipus de desastre que presenta una major ocurrència en les nostres terres són les inundacions. A Espanya, com a conseqüència d’aquest fenomen, han perdut la vida aproximadament 250 persones en els últims 10 anys.
La inundació del riu Girona del 12 d’octubre del 2007, que va afectar els municipis riberencs, fou un fet característic en la dinàmica natural mediterrània, caracteritzada per esdeveniments pluviomètrics d’elevada intensitat i pel desbordament de rius com a un fet recurrent. De fet, la província d’Alacant es troba qualificada com a una zona d’elevat risc d’inundació segons l’atles elaborat per la xarxa d’observatoris de la planificació espacial europea (ESPON) en l’any 2006. Malgrat açò, el desastre ocorregut ara fa un any a la Marina Alta no pot entendres sinó és dins d’aquesta lògica de canvi global, d’activitat humana i de transformacions accelerades.
La lluita política i tècnica contra les inundacions a cristal·litzat a nivell europeu amb la promulgació de la Directiva 2007/60, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació. Aprovada tan sols 11 dies després de la inundació del riu Girona, la Directiva d’avaluació i gestió dels riscos d’inundació determina que els Estats membres de la Unió Europea deuen avaluar i delimitar les zones amb risc d’inundació, elaborar mapes de perillositat, mapes de risc i plans de gestió de les inundacions per a cada unitat hidrogràfica.
De la mateixa manera, a nivell de l’Estat espanyol, cal respectar la nova Llei del Sòl, aprovada pel Real Decret 2/2008, de 20 de juny, que obliga en el seu article 15 a la realització de mapes de risc per als projectes de noves actuacions urbanístiques. I recull les obligacions i responsabilitats de les administracions estatals, regionals i locals.

Finalitat
La Carta del Riu Girona, en commemoració del primer aniversari de la catàstrofe, té com a objectiu la signatura d’un compromís per part dels agents socials i de les institucions implicades en la gestió hidrològica i territorial.
Des de la Plataforma ciutadana Riu Girona, encoratgem a les diferents administracions i institucions a signar un acord de col·laboració per a:
· Fomentar la investigació sobre les conseqüències i implicacions ambientals i socials del canvi climàtic i sobre la transformació del territori.
· Vetllar pel compliment de la legislació vigent en matèria de riscos d’inundació.
· Treballar de forma coordinada i signar acords de col·laboració per a la reducció del risc natural d’inundació sobre la població i els bens materials.