&&&&&&&&&&&&&
Entrevista a Ràdio La Veu d’Ondara – 11/03/26
Pepe Puchol-Salort – Urbanisme sostenible i innovació en aigua
Toni Marí (TM): Introducció
En el programa Bon Dia Ondara, conversem amb Pepe Puchol-Salort, arquitecte i doctor
especialitzat en urbanisme sostenible i innovació en sistemes d’aigua, actualment basat a Londres
i vinculat a projectes internacionals com el Fòrum Econòmic Mundial.
TM: Què significa treballar en urbanisme sostenible i gestió de l’aigua?
PPS: La meua trajectòria ha sigut bastant multidisciplinària, connectant arquitectura, enginyeria i
disseny amb la gestió urbana de l’aigua des d’una perspectiva de sostenibilitat i resiliència.
En essència, es tracta d’entendre quin impacte generen els nous desenvolupaments urbans —en
termes de demanda d’aigua, risc d’inundacions o contaminació— i com podem reduir-lo fins a
arribar, si és possible, a un escenari de neutralitat.
Un concepte clau que utilitzem és el de ‘water neutrality’ (neutralitat hídrica): garantir que una
nova promoció no augmente l’impacte global sobre el sistema d’aigua.
Tot això s’aborda des d’una visió sistèmica, entenent com interactuen diferents factors —aigua,
territori, biodiversitat, urbanisme— dins d’un mateix ecosistema.
TM: Per què vas decidir especialitzar-te en aquest camp?
PPS: Tot va començar fa aproximadament deu anys, durant el meu màster a Londres. Ens van
demanar desenvolupar un projecte relacionat amb el nostre lloc d’origen, i en el meu cas vaig
pensar en les inundacions de 2007 al Verger.
A partir d’això, vaig plantejar un projecte per adaptar habitatges afectats per inundacions des d’una
perspectiva sostenible. Això em va portar a explorar la relació entre arquitectura i aigua, i
posteriorment a ampliar la mirada cap a l’escala urbana.
Amb el temps vaig veure que existia un buit important en aquest camp —una falta de connexió
entre disciplines— i això em va portar a especialitzar-me encara més, fins a realitzar el doctorat.
TM: Com hauria de ser un habitatge sostenible en aquest context?
PPS: Moltes vegades la resposta està en mirar enrere, cap a l’arquitectura vernacular, que ja
estava adaptada al medi. El principi clau és molt senzill: entendre el lloc on es construeix i
respectar-lo.
Molts dels problemes actuals —especialment les inundacions— provenen d’haver ignorat el
funcionament natural del territori: zones inundables, marjals, cursos d’aigua…
Quan construïm sobre aquests espais amb superfícies impermeables, alterem completament el
sistema natural.
Algunes solucions clau:
- • Solucions basades en la natura (‘Nature-Based Solutions’)
- • Infraestructura verda i blava
- • Cobertes i murs verds
- • Sistemes de recollida i reutilització d’aigua
- • Reciclatge d’aigües grises
Tot això es modelitza amb simulacions per entendre l’impacte real de les noves promocions.
Un dels resultats més importants del meu doctorat va ser que: només es pot compensar
aproximadament un 60% de l’impacte dins de la pròpia promoció. El 40% restant s’ha de
compensar fora, millorant altres parts de la ciutat. Açò obri la porta a nous models de planificació
urbana i col·laboració.
TM: Què fas actualment a Londres?
PPS: El meu treball combina recerca i assessorament estratègic per a institucions públiques i
privades. He fet el doctorat a l’Imperial College London, i en els últims anys he col·laborat amb
el Fòrum Econòmic Mundial, entre altres entitats.
Treball en projectes que connecten innovació, sostenibilitat i presa de decisions a escala urbana.
TM: Hi ha més conscienciació al Regne Unit que a Espanya?
PPS: El canvi climàtic afecta a tots, i el Regne Unit també està experimentant problemes de
sequera i pressió urbana. Hi ha consciència, però també tensions entre sostenibilitat i interessos
econòmics.
Una diferència important és que allí hi ha més pressió reguladora i mecanismes concrets per
actuar.
Per exemple, s’estan desenvolupant models en què els promotors han de contribuir
econòmicament a compensar l’impacte de les seues promocions en altres parts de la ciutat.
Això genera el que anomenem un ‘triple win’:
- • El promotor pot construir
- • L’administració obté recursos
- • La ciutat millora i els ciutadans queden satisfets
TM: I a Espanya?
PPS: Espanya té capacitat tecnològica, però falta coordinació entre sectors. Moltes iniciatives es
queden en fase experimental i no arriben a implementar-se realment.
El repte principal és: connectar millor recerca, administració i sector privat.
TM: Com es pot abordar la crisi de la vivenda?
PPS: És un problema generalitzat a Europa. Algunes claus serien:
- • Major col·laboració públic-privada
- • Innovació en models de finançament
- • Nous formats d’accés a la vivenda
Per exemple, al Regne Unit existeixen models on una persona compra només una part de
l’habitatge i la resta es gestiona a través d’una entitat pública, facilitant l’accés.
TM: Què és el teu treball amb el Fòrum Econòmic Mundial?
PPS: El Fòrum Econòmic Mundial treballa per definir l’agenda global, reunint líders polítics,
empresarials i experts. El meu rol ha sigut com a assessor tècnic, aportant coneixement en
sostenibilitat i innovació en aigua.
El treball principal va consistir en analitzar diferents ciutats del món —com San Francisco,
Singapur, Bangalore, Accra, València o Barcelona— per identificar:
- • Barreres a la innovació
- • Mecanismes per accelerar-la
A partir d’això es va desenvolupar Water-BOOST, una eina sistèmica que ajuda a entendre com
millorar els ecosistemes d’innovació en aigua. La clau és: aprendre d’altres contextos i adaptar
solucions que ja han funcionat.
PPS: Reflexió final:
“Moltes vegades es diu que ningú és profeta en la seua terra. Jo he tingut molta projecció
internacional, però mantinc també un vincle molt fort amb el meu origen, que és el que m’ha portat
fins ací.”
Comentarios