«Tots tenim el trauma col·lectiu de la riuada del 2007»: El Verger va tornar a enfrontar-se al Girona

Itsaso Aurrekoetxea Jover

periodista

24 d'octubre de 2026 - 11: 30

Les obres que es van fer al Verger després de la riuada del 2007 van tornar a posar-se a prova dinou anys més tard. Durant la matinada del dilluns 19 d'octubre, el riu Girona va aconseguir un cabal que va fer témer una altra inundació de greus conseqüències, que sí que es va produir als Poblets. Al Verger, els murs van resistir, els ponts van permetre el pas de l'aigua i, al migdia, bona part dels carrers afectats del nucli urbà ja estaven nets. Però a pocs quilòmetres d'aquesta imatge de normalitat, a zones com Santa Fe, Sortanella o el Boticari, ia causa de característiques totalment diferents, l'aigua seguia acumulada dies després, amb veïns que encara tenien dificultats als seus habitatges.

Aquestes dues realitats marquen el balanç que fa Basili Salort, alcalde del Verger, de la DANA Adam. «Tota l'obra d'infraestructura que es va fer el 2008 i el 2009 ha funcionat. Ha estat una eina molt bona per evitar el desastre», sosté. Salort no oblida els que van impulsar aquelles actuacions. Reconeix el treball de la corporació municipal i de les administracions de llavors perquè, segons ell, les millores han resultat decisives. Però tampoc oblida el que va sentir quan, al clarejar de dilluns, va rebre l'avís que una gran avinguda d'aigua baixava pel Girona. «Tots sabíem que podia passar alguna cosa. Ho havíem estat parlant durant diversos dies, però no he passat tanta por a la meua vida».

De la vigilància del Girona als avisos porta per porta

La vigilància del Girona havia començat abans que arribessin les hores més perilloses. L´Ajuntament disposava d´informació meteorològica, registres d´estacions i previsions oficials. A més, Salort explica que aproximadament un mes abans del temporal s'havia celebrat una reunió del CECOPAL per revisar els protocols d'actuació davant d'inundacions, amb l'assessorament de persones vinculades als serveis d'emergència. «Havíem estat planificant, parlant de la preemergència i revisant els plans. Però quan arriba el moment, et quedes com a paralitzat. Entre tots, gràcies a l'actuació de la Policia Local, les brigadas municipals, persones de la corporació municipal i d'altres que hi van col·laborar desinteressadament, vam aconseguir posar-ho tot en marxa», explica.

L'alcalde situa un dels moments decisius cap a les 05.30 hores de dilluns. «Vaig passar pel riu i estava bé. Vaig arribar a l'Ajuntament, estava encenent l'ordinador i em va trucar José Luis, que venia de Beniarbeig. Em va dir: «Escolta, que va una llengua d'aigua cap aquí». Vaig tornar a inspeccionar i el riu ja estava molt més alt». La reacció va ser immediata. Salort es va dirigir a les dependències policials i va començar a mobilitzar els recursos municipals.

L'avís porta per porta i veïns que intentaven salvar els cotxes

L'operatiu va haver de fer front a dificultats imprevistes. Segons relata l?alcalde, la sirena i el sistema de megafonia d'un dels vehicles emprats per als avisos no van funcionar, cosa que va obligar a reforçar la comunicació directa amb els residents. «El carrer Argentina estava a les fosques i vam anar avisant porta per porta», explica, en diversos grups de persones a banda i banda del riu.

Una de les situacions que més tensió va provocar va ser trobar-se amb veïns que volien eixir de casa per retirar els vehicles. Salort insisteix que aquelles decisions podien haver tingut conseqüències greus. «Una cosa que hem d'aprendre és que no hem de baixar a treure el cotxe, perquè no sabem què pot passar».

L'alcalde comprèn la preocupació pels béns materials, però considera imprescindible reforçar la educació ciutadana sobre autoprotecció. «Hem de bolcar-nos ara a ensenyar a les persones què fer en una emergència i com protegir també els seus familiars i els que en depenen». En aquest sentit, destaca que la Policia Local tenia una relació actualitzada de persones especialment vulnerables. Això va permetre actuar amb més rapidesa a aquells domicilis on residien veïns amb necessitats d'assistència. «Van anar primer a atendre aquestes persones per pujar-les a les plantes altes. També hi va haver familiars que es van arriscar per ajudar els seus», relata.

El Girona va arribar a desbordar-se, però la infraestructura va resistir

L'avinguda va arribar finalment al nucli urbà del Verger, encara que el comportament de la llera va ser molt diferent del que s'havia viscut durant la riuada del 2007. «El riu va arribar a desbordar-se, sí, però va ser sobretot l'aigua que esquitxava en passar pel pont. L'estructura expulsava aigua amb molta força i part d'aquesta sortia cap als costats. El pont no va retindre materials i els murs nous van funcionar bé. No es van desencaixar ni es van produir problemes», explica. Entre els exemples, destaca el pont del carrer de l'Almàssera, que va resistir l'avinguda sense obstaculitzar significativament el pas de l'aigua.

La neteja de les zones afectades del nucli urbà va començar immediatament després de la crescuda. Segons l?alcalde, al migdia del dilluns ja s'havien netejat i recuperat els principals passos i carrers afectats. «Netegem com més aviat millor perquè la gent tinguera la menor empremta possible del que havia passat. Crec que tots tenim aquest trauma col·lectiu de la riuada anterior i no volíem que romangués aquesta imatge», assenyala.

Santa Fe i Sortanella: l?aigua encara dificultava l?accés a habitatges

La situació va resultar diferent fora del nucli urbà. En sectors com Santa Fe i Sortanella, l'acumulació d'aigua ha persistit durant els dies posteriors a la DANA. L'alcalde relaciona aquestes inundacions amb les precipitacions extraordinàries registrades a l'entorn de Pego i la Marjal, l'augment del nivell freàtic i les dificultats de desguàs d'aquests terrenys. «L'aigua augmenta perquè a més a més el riu Molinell té dificultats per desguassar. Són terrenys de naturalesa marjalosa i estan exposats», explica.

Al moment de l'entrevista dijous 22 d'octubre, Salort assegurava que la situació començava a millorar després de l'obertura de la eixida del Molinell cap al mar. «Ara mateix el nivell baixa. La gola del riu Molinell ja s'ha obert i estem esperant que durant les properes hores i els propers dies continuï baixant», assenyala.

L'alcalde reconeix que aquesta acumulació és especialment difícil de resoldre de manera immediata. «Drenar l?aigua és complicat perquè està tot el camp inundat», afirma. Els terrenys afectats no presenten les mateixes condicions que un carrer o un garatge on pot intervenir directament una bomba de buidatge: l'aigua ocupa àmplies superfícies i la seva evacuació depèn també de l'evolució del nivell general de la marjal.

Compres als veïns i voluntaris quan baixi l'aigua

Mentre que persisteixen les dificultats d'accés, el consistori ha organitzat assistència directa als residents. «El que hem fet és ajudar-los a portar queviures, fer la compra. També hem estat pendents per si calia portar-los al metge, encara que crec que no ha calgut», detalla.

El pas següent serà facilitar la retirada d'estris i residus quan l'aigua permeti treballar amb més seguretat. «Portarem contenidors i tenim preparat un camp on poder acumular els residus que calgui retirar i fer-nos-en càrrec», explica. A més, un grup de voluntariat mobilitzat durant la DANA roman disponible per col·laborar en aquestes zones. «Ja hem avisat perquè, quan s'hi pugui accedir, donen un cop de mà. La gent està preparada i esperant per ajudar».

«El Boticari té un problema de canalitzacions del clavegueram que estem intentant solucionar des del 2018»

Una altra de les qüestions que aborda l'alcalde és la situació dels espais que pateixen inundacions recurrents, especialment el Boticari i el Bassot. En aquestes zones, explica, les condicions naturals del terreny es combinen amb els efectes de la urbanització i les dificultats de drenatge.

«A Santa Fe encara hi ha terreny que pot absorbir aigua, però a El Boticari està tot colmatat, l'asfalt no deixa absorbir. A més del nivell freàtic, tenen un problema de canalitzacions del clavegueram que estem intentant solucionar», afirma. Segons Salort, l'Ajuntament des del 2018 impulsa un projecte per millorar aquestes infraestructures. Assegura que la proposta és propera a rebre l'aprovació inicial, encara que encara no pot concretar una data d'execució.

En el cas del Bassot, l'alcalde és especialment crític amb l'ocupació urbanística de terrenys exposats a inundacions. «L'error principal va ser haver permès construir-hi, i sobretot construir soterranis, quan el nivell freàtic és a mig metre oa un metre», sosté. Explica que algunes propietats pateixen problemes d'aigua de manera habitual i que, encara que s'hagen instal·lat sistemes de bombament, no sempre aconsegueixen evitar les inundacions.

L'alcalde considera necessari reconèixer les particularitats d'aquestes zones per plantejar solucions ajustades al funcionament hidràulic. Alhora, insisteix que l'Ajuntament ha d'atendre els que hi resideixen i buscar millores que redueixin les conseqüències de futurs episodis de pluges.

L'antena municipal i alguns vestidors, entre els pocs danys a instal·lacions públiques

Salort sosté que, a diferència dels danys patits en algunes propietats particulars i zones inundables, les infraestructures públiques del Verger no han registrat desperfectes de gran envergadura. Entre les incidències esmenta la caiguda d'una antena de telecomunicacions de l'Ajuntament com a conseqüència del temporal i l'entrada d'aigua a alguns vestidors del camp de futbol. També van quedar canyes acumulades a la zona del renovat Punt Jove.

Nous ponts i la retirada de canyes del Girona: les obres que reclama El Verger

Més enllà de la recuperació immediata, l'alcalde identifica diverses infraestructures que considera que cal millorar. Una és el pont més proper als Poblets, construït sobre suports de l'antiga via ferroviària. Salort planteja substituir o ampliar aquesta estructura per millorar el seu comportament davant de futures avingudes. «I al del carrer Forn necessitem fer un pont nou que no tingui un pilar al mig», explica.

Una altra de les grans reclamacions afecta la llera del riu Girona. L'alcalde assegura que el Verger i els Poblets fa temps que sol·liciten a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer actuacions de més abast per retirar les canyes i avançar en la renaturalització del riu. «Necessitem que s'eliminin les canyes fins al mar. Fa aproximadament un mes vam estar reunits precisament per parlar d'aquest tram i del que va des dels Poblets fins a la desembocadura. Necessitem una eradicació completa de les canyes», afirma.

Salort valora positivament les intervencions de renaturalització executades en determinats trams on s'ha substituït part de la vegetació invasora per altres espècies autòctones. Tot i això, considera que el ritme d'actuació s'ha d'accelerar. L'alcalde inclou entre les prioritats revisar també les condicions del barranc de Portelles.

«Som pràcticament el mateix poble»

La conversa adquireix un to especialment proper quan Salort parla dels Poblets. Més enllà de la coordinació entre administracions, destaca la relació personal i la solidaritat que uneix les dues localitats. «A més de la bona sintonia i l'amistat que tenim José Luis i jo, des del primer moment hem estat amb ells».

El Verger va posar a la disposició del seu veí recursos policials, vehicles, brigades i altres mitjans municipals en funció de les necessitats. És que som pràcticament el mateix poble», resumeix. Però Salort insisteix que la mostra més gran de solidaritat va arribar dels mateixos veïns, molts dels quals van acudir per iniciativa pròpia a col·laborar en les tasques de neteja. «Vull agrair i felicitar totes aquestes persones, sobretot a la gent jove», relata.

El record del 2007 i la necessitat d'aprendre a conviure amb el risc

El Verger va patir el 2007 una de les riuades més greus de la seva Història recent. Per a Salort, l'experiència va ser determinant per impulsar les obres i els plans d'emergència que han estat fonamentals aquesta vegada. Tot i això, creu que no n'hi ha prou d'haver millorat les infraestructures. Les noves condicions meteorològiques, sosté, obliguen a reforçar també la preparació individual i col·lectiva. «Estem en una època completament nova, amb escenaris cada cop més incerts. Hem d'estar preparats, protegir-nos i cuidar-nos els uns als altres», afirma.

Salort considera que els episodis extrems es poden tornar a produir i que cap administració no pot garantir la desaparició total del risc. Per això, defensa combinar obres preventives, plans d'emergència i formació ciutadana per actuar correctament quan es rep una alerta. «Això pot passar més vegades. No podem garantir de cap manera que no torni a succeir. El que sí que hem de fer és treballar dia a dia per comptar amb les eines i els protocols que ens permetin reaccionar de la manera més ràpida possible», conclou.

Fuente: https://lamarinaalta.com/todos-tenemos-el-trauma-colectivo-de-la-riada-de-2007-el-verger-volvio-a-enfrentarse-al-girona/